Els orígens de La Casa verda de València va ser la voluntat de tenir un centre, una seu oberta a les iniciatives socioecològiques que brollaven i pensàvem que, a més d’un hotel d’entitats, podia ajudar a vertebrar un espai polític i social independent i clarament valencianista.
Acció Ecologista teníem un local al barri de Russafa, al carrer Cadis. Havia estat la seu d’AVIAT, però no reunia les condicions mínimes. Era un sisè pis sense ascensor. Ens l’havia ofert la família Senent, a la que cal agrair la seva aportació. Va ser Eliseu Climent el que va suggerir que parléssim al respecte amb els Senent, el Joan i l’Anna Senent Moreno. Ells tenien una gestoria al carrer Colom de València, on ens vam reunir i acordar la cessió del pis amb un lloguer simbòlic.
Al mateix barri de Russafa vam trobar un local que reunia les condicions. Era al carrer Cura Femenia 15, un principal, prop del mercat de Russafa. Al grup permanent d’Acció hi havia un company que era contrari a assumir el lloguer per la precarietat dels ingressos de l’entitat. No recordo el seu nom. Crec recordar que procedia de l’Olleria i havia treballat a un escorxador. S’havia fet vegetarià, ecologista i del MCPV. Era un contrapunt a qualsevol iniciativa. Sempre ens feia tocar de peus a terra, el que ens impedia alçar el vol. El seu realisme era aclaparador.
La immobiliària que llogava el pis em va deixar la clau per prendre les mides, després d’haver mostrat el pis. De fet era un taller amb dues sales i un despatx, a més d’un bany i una galeria. Abans de tornar-les, vaig fer còpies sense permís, per anar convidant a diferents persones a veure’l i engrescar-les. Finalment vam llogar el pis, inicialment al meu nom, i el vaig inscriure com gabinet biològic. A la guia de telèfon es va transformar La casa verda en gabinet urològic i rebíem trucades i correspondència al meu nom i de La Casa Verda relacionades amb els ronyons i l’aparell urinari.
L’etapa de La Casa verda al barri de Russafa va permetre veure el potencial d’un paraigües que donés aixopluc a col·lectius molt diferents i una emissora lliure, Ràdio Puça, ràdio nacional del País Valencià. Malgrat ser la seu d’Acció Ecologista, vam atreure al Grup d’Estudi i Defensa de la Natura, Agró i de la convivència diària arribar a la fusió de les dues associacions i reforçar l’ecologisme social d’Agró i l’ecologisme natural per part d’Acció.
Al complir cinc anys d’activitat, La Casa Verda a Russafa acollia a l’Associació per a la Defensa dels Drets de l’Animal (ADDA), el Centre d’Estudis Agustí Chalaux, la Colla Ciclo-ecologista La Lluna plena. El Col·lectiu de dones Antimilitaristes, el Col·lectiu Ecologia i Ciutat, la Comissió per el Dret a l’Avortament, Ràdio Puça, la Coordinadora per a la Defensa del Bosc, el Grup per la Pau i el Desarmament, el Grup d’Educació Ambiental, el Grup per l’Educació per la Pau, la Societat de Sexologia del País Valencià, i la Coordinadora Pacifista.
He deixat pel final el Fons de Documentació del Medi Ambient, una institució creada del treball voluntari amb professionals de la documentació que durant molts anys va ajudar facilitant documentació ecologista aleshores difícil de trobar.
Amb el suport d’aquestes entitats es va fer un dossier per aconseguir un local municipal. Al carrer Portal de Valldigna 15 s’estava rehabilitant una casa municipal, davant on havia tingut el meu despatx compartit amb els periodistes Jaime Millás, Anna Senent i Miguel Àngel Villena. Allí tenia un estudi gràfic i coneixia l’entorn, doncs vivia molt a prop.
L’encant de l’arc del Portal, Junt a la plaça de l’Almoina i que els baixos havien acollit una de les primeres impremtes de l’estat, ens va empènyer a demanar aquest local que estaria disponible després d’haver rehabilitat l’edifici.
Ja no vivia a València, però em vaig desplaçar de Madrid per reunir-me amb l’alcalde Ricard Pérez Casado, en la meva condició de vice-president de Greenpeace, per donar suport a la iniciativa. Aquest suport va ser determinant per tancar un acord que s’ha mantingut fins ara.
De fet em vaig aprofitar de Greenpeace doncs no vaig informar a cap dels membres de la junta directiva d’aquest suport explícit i directe. No ho lamento.