No sempre m’he dit així i segurament molts amics em van conèixer com Jordi Bigas. A la
partida de naixement diu que vaig néixer a les 6 del matí del 21 de gener de 1954. El 30 d’abril
de 1984 es va traduir el nom de la inscripció per Jordi doncs sota la dictadura franquista estava
prohibit inscriure el teu nom en català. Al decret franquista de prohibició deia que tots els
noms s’havien d’inscriure en castellà i que «Quedan prohibidos los nombres de clara
significación separatista como Kepa e Iñaki.»
L’any 1998 vaig aconseguir que el meu cognom s’adaptés a la partida de naixement a les
normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i passés a escriure’s Bigues i incloure una i
llatina per enllaçar el primer i el segon cognom.
El funcionari del Registre Civil es va permetre desenterrar el segon i el tercer nom que em van
posar i incloure’ls junt el primer. Ara les inscripcions s’han de fer amb un únic nom però
aleshores tothom tenia un segon i tercer nom registrat. Així, segons el Registre Civil, havia
passat a dir-me, Jordi, José Alberto Bigues i Balcells. Talment un nom de fotonovel·la
veneçolana. Vaig reclamar que el meu nom fos Jordi Bigues i Balcells, sense afegitons, com és
ara i ho van acceptar.
Perquè el canvi? El setmanari El Temps de l’1 d’octubre de 1997 va publicar dos articles escrits
per Joan Moles titulats Qüestió de cognoms que argumentava que els cognoms catalans
havien de complir les normes ortogràfiques catalanes i escriure’s sense errors, sense
incorreccions. Com anava a ser pare, vaig pensar: ara o mai. No hi havia ni el meu pare ni els
seus tres germans. Tots els quatre germans Bigas Canals eren morts. Tampoc no era viva la
meva mare.
Havia aconseguit tres coses: escriure bé el meu cognom (de fet rebia correspondència amb el
meu cognom ben escrit i així ho va ratificar un informe exprés de l’Institut d’Estudis Catalans).
El segon que el meu cognom fos un reconeixement dels anys en que vaig viure a València on el
meu cognom es pronunciava bigues i el tercer, que el meu cognom reforcés la meva
personalitat al ser el petit de sis germans.
No sempre m’he dir Jordi Bigues i Balcells. La companyia aèria Iberia va interpretar
imaginativament les meves paraules. «Mi nombre es Jordi Bigues con b.» I ells van escriure el
meu cognom amb v i Convé va passar a ser el meu segon cognom: Jordi Vigues Convé.
Això em permet comentar que he tingut altres noms o pseudònims. Els camarades de
Komunistak m’anomenaven Oriol o Guerri, de guerriller. Després vaig passar a dir-me Andreu
Soler. Anys després vaig fer servir aquest pseudònim per posar-lo junt al meu cognom per
sentir-me recolzat per un altre: «Jordi Bigues i Andreu Soler». No van faltar les males llengües
per afirmar: «els articles els escriu en Soler i el Bigues se n’aprofita.»
Comentant la meva decisió de corregir el meu cognom a Joan Brossa, amb el que compartia
inicials, vam parlar del punt darrera les inicials. Ell es deia J. B. amb un espai després del primer punt. I em va suggerir que en el meu cas el punt hauria de ser volat atenent la meva
personalitat una mica esbojarrada. El comentari em va agradar i va passar a categoria amb un
signe ortogràfic pròpiament català. No vaig caure que per molta gent jota bé no era James
Bond sinó la marca comercial d’un whisky. Seguint la mateixa ironia, a finals de l’any 2006 vaig
enviar un missatge: Welcome to 007. J.B, Jordi Bigues. Ara, en aquesta pàgina web, la
dissenyadora Montse Roldós ha reforçat i tret partida d’aquest punt volat entre les inicials
Em dic Jordi Bigues
