Jordi Bigues i Balcells
Periodista, escriptor i documentalista
Barcelona, 1954
Amb una trajectòria que travessa més de quatre dècades de compromís amb el pensament crític, l’ecologisme i la comunicació, Jordi Bigues i Balcells ha estat una figura clau en la divulgació ambiental, la cultura de la pau i l’activisme social a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Format a la Universitat de Barcelona en Filosofia i Lletres (1973) i posteriorment en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1988), Bigues ha exercit també com a professor universitari en programes de màster en la UPC, la UOC, la UAB i la Fundació Pere Tarrés, transmetent el seu coneixement en desenvolupament, cooperació i relacions internacionals.
Biografia
Tal i com podeu llegir a la veu Jordi Bigues de wikipèdia [enllaç] vaig començar a practicar l’acció directa no violenta abans dels 16 anys. Dels disset als vint, vaig ser fugitiu de la policia franquista fins lliurar-me, per consell del meu advocat [Josep Verde i Aldea] als militars que em van retenir durant un any. Als disset anys vaig adoptar una nova identitat legal i establir-me a València. Després del servei militar, vaig tornar a València on vaig treballar de periodista vinculat al valencianisme d’esquerres. Als 30 anys vaig retornar a Sarrià per dirigir l’edició catalana de Liberación (1984-1985) un diari alternatiu de curta vida d’abast estatal i del que formava part del grup promotor de cinc impulsors.
El 23 d’abril de 1985, per Sant Jordi, em vaig incorporar a Greenpeace com guerrer, associació de la que era membre d’anys abans. Vaig fer de director de campanyes com vicepresident i portaveu estatal. Aleshores vivia a Madrid i després a la Ciutat de Mallorca.
La picadura d’una paparra em va infestar de rickèttsies, un bacteri anomenat de les Muntanyes Rocoses, a Mallorca. Això va desencadenar una diabetis tipus A que va comportar deixar les meves responsabilitats en campanyes i la direcció de GP, i tornar a casa i al periodisme. Vaig deixar enrere les campanyes contra els abocaments radioactius a la fosa Atlàntica, la defensa de les balenes, la salvaguarda de les Illes de l’arxipèlag de Cabrera, els illots dels Columbrets, l’illa de Tabarca nova… Vaig aconseguir el Parc Nacional de Cabrera i la Reserva Integral dels Columbrets. També la prohibició dels parallamps radioactius.
Vaig treballar on vaig poder. Al setmanari Interviu vaig publicar una sèrie anomenada España, secreto nuclear on vaig revelar els plans ocults dels Plans d’emergència nuclear, una fàbrica clandestina d’urani a Huelva, un cementiri ocult de residus radioactius a Terrassa, les conseqüències radioactives de la catàstrofe de Palomares… Per la televisió vaig rescatar de l’oblit El año de los tiros, la massacre provocada pel Regiment de Pavía de l’exèrcit espanyol a Rio Tinto, Andalusia el 4 de febrer de 1888. Vaig poder entrevistar en exclusiva al líder Saharaui amb motiu de l’alto el foc unilateral definitiu per totes les televisions del món… i altres documentals crítics que em van tancar la porta a la meva col·laboració amb televisió espanyola.
Vaig marxar a Béal Feirste (Belfast, Irlanda) i retornar per dirigir la revista Integral a Barcelona. Vaig tenir l’honor de ser el primer i el darrer director independent, doncs RBA va comprar la capçalera. Va ser un plaer compartit amb un equip de persones entregades i de gran qualitat com Tomàs Mata, Jordi Pigem, Marga Font i Sergi Ramis, per exemple.
Voldria destacar la meva experiència en l’ecologia artesanal i industrial. He treballat quinze anys amb l’equip de disseny de Camper, la xarxa de botigues Coronel Tapiocca, la cooperativa El Tinter, el Grup cooperatiu TEB de Barcelona… amb Anita Roddick de The Body Shop, vaig estar treballant i participant en l’edició castellana del seu llibre Take it personally, que és del que es tracta.
El cas és que soc pare de dos fills, fruit de la meva relació amb Mar Prieto, la meva parella. He passat a viure i dinamitzar campanyes de proximitat per la salvaguarda del Parc Natural de la Serra de Collserola, del Parc forestal del Castell de l’Oreneta de Sarrià, els jardins de Can Raventós de Sarrià… I de la reducció dels residus. Vaig inventar unes guies de barri al respecte. Per primera vegada s’explica la quantitat de residus que es generen i la quasi nul·la recuperació dels residus sòlids urbans. I també explicar on van a parar les diferents fraccions de residus sòlids, els gasosos a l’atmosfera i el líquids a les clavegueres amb una versió metabòlica del funcionament dels nostres barris.
Què més? Em vaig incorporar a Rebel·lió o Extinció i dissenyar la primera calculadora de l’impacte climàtic negatiu personal i familiar a Catalunya. M’he deixat d’explicar la meva implicació per tancar projectes de reactors nuclears −de 27 projectes aprovats pel govern franquista tan sols se’n van construir 10, una victòria sense precedents.
Soc membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, CEPA, Ecologistes de Catalunya.
Curriculum Vitae resumit
Comunicador i director de projectes editorials
Bigues va dirigir la revista Integral entre 1992 i 1997, després d’anys com a col·laborador i assessor. També va ser reporter a TVE i Interviú, així com director de l’edició catalana del diari Liberación (1984-1985). Ha estat fundador i director de diverses publicacions com La Casa Verda, Greenpeace, El Temps Ambiental o Camp Valencià.
Llibres destacats i producció editorial
Ha publicat més d’una vintena de llibres i guies sobre ecologia, sostenibilitat i consum responsable. Destaquen:
-
“X un bon clima” (Ajuntament de Barcelona, 2007): Manual pioner sobre canvi climàtic, editat amb suport institucional.
-
“El pla verd” (Fundació Kutxa, 2010): Publicat en quatre llengües, ofereix eines pràctiques per a una vida sostenible.
-
“Lletra petita” (Angle Editorial, 2013): Complement del programa de TV3, reflexiona sobre estalvi i sostenibilitat.
-
“Avui actius… o demà radioactius” (Edicions Pol·len, 2011): Publicat a través de micromecenatge solidari.
-
Traducció i direcció de la versió catalana i castellana de “Una veritat incòmoda” d’Al Gore (2007), una fita editorial i comunicativa en la lluita contra el canvi climàtic.
-
Biografia d’Artemio Precioso (Greenpeace, 2009 i Institut d’Estudis Albacetencs, 2018): Recuperació històrica d’una figura fonamental de l’ecologisme espanyol.
Activisme i acció col·lectiva
Jordi Bigues és un fundador i animador de moviments ecologistes i socials com la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), Greenpeace Espanya, Ecoconcern, Reporters Sense Fronteres, i Democràcia Ambiental. En aquestes entitats ha exercit responsabilitats com portaveu, vicepresident o director de campanyes.
A nivell institucional, va ser vicepresident del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de Barcelona (1998-2004) i membre del Consell Assessor del Medi Ambient del Ministeri de Foment.
Artivisme i cultura visual
El seu compromís amb la cultura i la denúncia social s’ha expressat també a través de nombroses exposicions i accions de “artivisme”. Destaquen:
-
“La diversitat de la VIDA” (Museu de Ciències Naturals, 2004): Exposició sobre biodiversitat al Fòrum Universal de les Cultures.
-
“Ingestum” (IVAM, València, 2008): Col·laboració amb Bigas Luna en una exposició sobre cos i ecologia.
-
“Gernika 2003”: Instal·lació a la Rambla de Barcelona amb una rèplica a mida real del Guernica de Picasso, en protesta per la guerra de Bòsnia.
-
“EL GRAN CAPITAL” (2013-2014): Recol·lecció i plantació de més de 12.000 glans d’una alzina barcelonina com a acció simbòlica i ambiental.
Compromís territorial i educació ambiental
A nivell local, Bigues ha estat un dinamitzador actiu a Sarrià, el seu barri, amb iniciatives com:
-
“La Guerra Civil a Sarrià” (exposició i audiovisual, 2015)
-
“Escriptors de Sarrià” (amb Adrià Llarch, 2013)
-
“Fem +net Sarrià” (fotografia i conscienciació ambiental, 2014)
Una veu que ressona
Jordi Bigues representa una generació de comunicadors compromesos, capaços de vincular coneixement, emoció i acció. Amb una veu pròpia, ha sabut traslladar l’ecologisme i la defensa dels drets humans al terreny pràctic, cultural i pedagògic, deixant una empremta clara tant en institucions com en moviments socials.